ACARONANT LES MURADES. Escultures de Miguel Sarasate a Alcúdia

02-08-2021

ACARONANT LES MURADES. Escultures de Miguel Sarasate a Alcúdia.

 

Les escultures de Sarasate acaronen les murades medievals d’Alcúdia en aquest 2021. Prop de cinquanta dansaires celebren la fi del confinament i volen compartir el gaudi d’un espectacle al voltant d’aquesta fortificació, hieràtica, de protecció i seguretat, per convidar-nos a travessar els murs per entrar en una nova etapa de la vida més lúdica, on el plaer de viure, de fruir de cada moment de la nostra existència des del detall més insignificant a la contemplació d’aquestes obres d’art ens ha d’apassionar, suggerir històries i imaginar escenes que posin en valor tot allò que tenim.

 

En parlar d’art amb ell, sempre comença per dir que dibuixar bé no té cap mèrit. Que això és un do que es té quan es neix i que a ell li va tocar. Jo afegiré que a ca seva tengué un gran mestre, a més de pare, qui li ensenyà la tècnica del treball en ferro, l'amor per la bellesa i la passió per l'escultura. Ell, a més, ha viscut una constant recerca i estudi del món de l’art: ha treballat les tècniques tant del dibuix, de la pintura i de l’escultura fins a insuflar a la seva obra una ànima i un segell molt personals, amb una obra que tothom sap reconèixer. I aquesta és una de les característiques dels grans artistes: La seva capacitat de que la seva obra sigui reconeguda i identificada.

 

Miquel Ginard Sarasate ha treballat per fondre les dues tradicions escultòriques més importants: la dels creadors d'imatges i la d'investigadors de formes. Barreja alegrement cultures, imatges que van de la Mediterrània clàssica a la derivació ètnico-caribenya; formes perfectes amb el mínim de línies per deixar treballar l’espectador que veu l’aire farcit d’imatges que no pot retenir. Detectareu, també, la tensió entre els dos conceptes bàsics en l’escultura del darrer segle: la matèria i l’energia. La tensió entre «afegir» i «treure». Sembla que a menys matèria les obres cobren vida. El buit no és una absència, sinó que és quelcom que hi és sense ser-hi.

 

Les seves figures sembla com si volguessin baixar del pedestal. Representen l'alegria del dansaire, la celebració festiva, la perfecció hieràtica del moviment, el retrobament de l’altre, les sinergies davant les adversitats i, sobretot, la confiança en el futur. Recordem que l'ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Escultura i dansa són la combinació d’antònims, el moviment i la quietud que l’artista fusiona en una imatge. La dansa i l’escultura són arts participatives. Generalment formen part d'un sistema simbòlic de significats, del nostre inconscient col·lectiu. Tenen una funcionalitat interpretativa de l'entorn, donen forma a idees, emocions o conten una història.

 

Sarasate coreografia l’espai públic. Dibuixa l'espai. Li atorga una dimensió estètica. El posa en valor. Crea una simbiosi entre patrimoni i art. Entre el passat que representen les murades i el futur que les escultures projecten en oferir una mirada creativa, nova i transformadora. La llibertat que obri les portes dels murs mentals i ens compromet a treballar per tal que la qualitat de vida passi pel poder renovador de la cultura.

 

Les arts plàstiques als espais públics creen debat, enriqueixen l’imaginari col·lectiu, aporten un sentit patrimonial i fan diferents els espais de sempre. Ara més que mai cal treure l’art al carrer, sortir a l’encontre del ciutadà amb la bellesa com a proposta artística de Sarasate. El ferro es converteix en metall noble i ens evoca altres experiències viscudes. De la creativitat de l’artista a la imaginació de l’espectador. La satisfacció col·lectiva de formar part d’un projecte sòlid i solidari i de l’espai públic com a lloc de l’art i per l’art.

 

Pere Cortada i Obrador

Juliol 2021

Vols rebre totes les novetats de l’Auditori d’Alcúdia?