El Malalt imaginari
Argument
Una comèdia àcida i divertida. El clàssic de Molière adaptat i dirigit per Sergio Baos.
El febrer de 1673, Molière va estrenar la comèdia El malalt imaginari, una obra que, en clau d’humor i sàtira, se centrava en els metges de la seva època. Pocs dies després de l’estrena, en plena representació, el dramaturg es va sentir indisposat i va morir poques hores més tard al seu domicili. La malaltia que arrossegava des de feia anys finalment va poder amb ell, i aquells pseudocientífics no van poder fer res per ajudar-lo, com molt bé ell ja sabia.
Al segle XVII era habitual la crítica a la medicina del moment. Era constant el descrèdit envers una pràctica que encara no era considerada pròpiament una ciència.
Quan em vaig posar a treballar amb el text original, vaig pensar que era imperatiu, ara més que mai, contemporaneïtzar tot aquest material. Si per a Molière els metges del moment eren farsants i, en bona mesura, estafadors, la pregunta és: qui són ara els estafadors i els farsants de la salut? La resposta és clara. En un moment en què la desinformació, la negació de la ciència i de la intel·lectualitat és constant, els nous gurús de les pseudociències i les noves espiritualitats juguen un paper clau en la nostra era.
Català I 90 min.
Col · laboren
Repartiment
Direcció escènica i dramatúrgia: Sergio Baos
Intèrprets
Argan/Molière: Rodo Gener
Belina: Marga López
Toneta: Alicia Garau
Angèlica: Sara Palomo
Cleanta: Mariona Hauf
Sandra Purgon: Karen Codina
Nicolau Diafoirus: Salvador Oliva
Tomàs Diafoirus: Miquel Aguiló
Ajudant de direcció: Xavi Núñez
Música: Sara Mingolla
Espai sonor: Joan M. Albinyana
Escenografia: Alessio Meloni
Vestuari: Ana Belén Cortés i Juan Cruz
Il·luminació: Marga Vicens
Regidor: Juanma Palacios
